Recuperar la línia del tren que unia Olot, Banyoles i Girona
250.000 persones es beneficiarien d'aquesta línia de tren
Cada dia 60.000 persones es mouen entre la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Gironès (dades Plataforma Tren-Tram Olot-Banyoles-Girona).
Qui se'n beneficiaria serien part de la població que viu a les comarques de la Garrotxa, Pla de l'Estany i el Gironès, i rodalia, a més població no resident en aquestes comarques, però que necessita moure-s'hi.
En aquest vídeo podem veure com era la mobilitat amb l'antic tren d'Olot, que unia Olot, Banyoles i Girona. La proposta consistiria a tornar a recuperar aquesta mateixa línia de tren.
Habilitar un nou tren-tram que connecti tota la Costa Brava
Unes 300.000 persones ens veuríem beneficiades d'un tren-tram que connecti la Costa Brava
Aquestes 300.000 perones es calculen tenint en compte la població de la Costa Brava i també la població de Girona i rodalia per on hauria de passar el tren.
T'imagines moure't per la Costa Brava amb un tren-tram de manera fàcil i pràctica? O, a l'estiu, poder anar de poblacions més interiors, com Girona o Olot, a la platja sense haver de necessitar el cotxe, per falta d'alternatives realistes, com passa ara?
Anella de les Gavarres
Cada dia 60.000 persones es mouen entre Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès (dades Plataforma Tren-Tram Olot-Banyoles-Girona).
250.000 persones es beneficiarien de la infraestructura
Això serien part de la població que viu a les comarques de la Garrotxa, Pla de l'Estany i el Gironès, i rodalia, a més població no resident.
En aquest vídeo podem veure com era la mobilitat amb l'antic tren d'Olot, que unia Olot, Banyoles i Girona. Una proposta de la Plataforma Tren-tram Olot-Banyoles-Girona
Si moure's en ferrocarril i bus és sostenible i just: per què no ho fomentem?
Actualment, el model de mobilitat més sostenible és el ferrocarril. Per això apostem per desenvolupar una xarxa ferroviària principal i descentralitzada que connecti el territori, especialment les capitals de comarques. I volem que es faci tant en el transport de persones com de mercaderies. Així es podrà garantir equitat i equilibri territorial. També cal una xarxa secundària d’autobusos per unir tot el territori, poble a poble. Connectat amb la xarxa ferroviària, es garantiria la connexió en transport públic de pobles i ciutats, principalment amb els centres de treball, zones industrials i comercials, amb les residencials.
Una transició necessària, també pel medi ambient
Ara, més que mai, en un context de crisi energètica i climàtica i d’una necessitat de transició ecològica i social, la mobilitat ha de ser un dels eixos centrals. Cal una planificació a diferents escales de la mobilitat (país, comarca, poble) i organitzar l’urbanisme per tal que limiti l’impacte ambiental. Una planificació que hauria de portar a reduir significativament els desplaçaments i que permetés a tothom satisfer les necessitats prop de casa, del poble o ciutat (transport públic urbà), comarca (tramvies, trens de rodalies i busos exprés) o país (xarxa ferroviària de llarga distància) fomentant la intermodalitat i racionalitzant l’ús del cotxe. El tren és un dels modes de transport més eficients.
Quant contamina un cotxe versus el ferrocarril?
Segons un estudi del Sightline Institute (entitat nord-americana de promoció de la sostenibilitat), el transport ferroviari emet uns 55 g/km de gasos d’efecte d’hivernacle, suposant que cada vagó dugui 50 passatgers. Un cotxe amb un sol ocupant n’emet uns 325 g/km, 30 vegades més. Per moure un passatger un quilòmetre, un cotxe necessita entre dues i cinc vegades l’energia que consumeix un tren. Aquesta mitjana augmenta de quatre a vuit vegades en el cas d’un avió. De fet, l’Agència Europea de Medi Ambient assenyala que el tren comporta globalment gairebé nou vegades menys emissions de CO2 per passatger i quilòmetre que l’avió.
L’alternativa és clara: transport públic col·lectiu, assequible i no contaminant, potenciant les connexions entre diferents transports col·lectius. Cal prioritzar el transport ferroviari i el tramvia i crear una potent xarxa secundària de busos